El Mite d'Orfeu

Un dels grans personatges mitològics de l'antic Olimp era Orfeu, l'amant de la música i les poesies. Es diferencia dels altres déus per la seva delicadesa i amor cap a l'art, i no és per menys, ell va heretar dels seus pares tot aquest talent que ho va distingir, fent d'ell un ésser ple d'harmonia com ho demostraven les seves melodies.

Vull que m'acompanyis a la fascinant aventura de conèixer a aquesta singular figura grega. Aquí veuràs qui van ser els seus pares, què va fer durant la seva vida i quina va ser la seva gesta més heroica per rescatar el seu gran amor d'un lloc tenebrós. T'animes?

Orfeu i els seus pares

Qui podria dir que entre tants déus poderosos i violentes, existirien altres que omplien d'encant amb les seves tènues qualitats. Aquest va ser el cas d'Orfeu, per ser fill d'Apol·lo, Déu de la música i l'art, i de Cal·líope, Una musa de la poesia èpica, de l'eloqüència i la rima, va rebre aquest talent per l'artístic amb inqüestionable perfecció.

El seu pare, Apol·lo, era un déu molt complex. Reunia tants talents que altres no tenien. S'encarregava de la bellesa en totes les formes artístiques, també es destacava per l'art de guarir, de profetitzar i llançar tirs amb l'arc. La seva mare per la seva banda, era una majestuosa musa apassionada per la poesia, sempre portava a les mans una trompeta i un poema èpic.

Per tant, Orfeu va néixer amb una naturalesa artística digna dels seus pares. Posseïa una oïda musical molt eloqüent, les seves notes melòdiques embolicaven als seus espectadors a un nivell d'hipnotisme que qualsevol queia rendit a l'escoltar-les. Era amant de endolcir l'ambient amb les seves capacitats artístiques.

La vida d'Orfeu

Orfeu com altres personatges mitològics portava una vida fora del comú. Anava pel món captivant tot ésser vivent amb les seves melodies i, gràcies a ella, va poder sortir de situacions difícils tant ell com els seus acompanyants.

Conta la llegenda que un cop va sortir juntament amb els Argonautes a terres molt llunyanes, en recerca de el Velló d'Or. Va ser un viatge misteriós a una illa coneguda com Antemóesa, plena d'éssers sobrenaturals dins de la mar. Es tractaven de belles sirenes, les veus melodioses captivaven als mortals per arrossegar amb elles a el fons de la mar.

Durant el navili, les estranyes criatures van començar a cantar per embolicar als mariners. Orfeu en rescat va treure la seva lira i va tocar unes notes musicals tan plàcides que va poder neutralitzar el encant de les sirenes, Al seu torn, les va captivar tant a elles com a la bèsties salvatge que reguardaba el Velló.

Altres fets transcendentals de la seva vida van ser els llargs viatges a diferents terres per conèixer i omplir-se de saviesa. Durant els seus recorreguts, Impartia ensenyaments sobre medicina, agricultura i fins d'escriptura. També explicava com era l'astrologia, les constel·lacions i el moviment de les estrelles.

La principal característica d'aquest personatge, era el seu desenvolupament amb la música, no hi havia res que es resistís a ella: roca, arbres, rierols i tot tipus de ésser vivent quedava atònit a l'escoltar-la, eren incapaços d'interrompre mentre sonava.

Mite d'Orfeu i Eurídice, una història d'amor

Una de les històries d'amor més bella va ser la d'Orfeu i Eurídice, sens dubte, un exemple de lleialtat i valor als sentiments. Ella era una nimfa molt senzilla, de singular bellesa i dolç somriure. Es diu que era de Tracia, just allà la va conèixer Orfeu qui immediatament va quedar enlluernat i va decidir unir-se a ella per tota la vida, sota la benedicció de Zeus.

Un bell dia, Eurídice surt a fer una passejada pel bosc buscant la companyia de les altres nimfes, al seu pas amb si una cosa terrible i inesperat. Aristeu, un caçador de la proximitat, s'havia enamorat d'ella i va voler segrestar-la a aquest moment. La desesperada jove fugia entre la mala herba i és allà on una perillosa serp li va donar una mossegada letal. Eurídice mor ràpidament.

El desconsolat Orfeu patia amargament la pèrdua del seu gran amor, fins que va prendre una decisió que només la podria prendre algú summament enamorat: viatjar a Hades a cercar a la seva estimada esposa i portar-la de tornada.

Orfeu i el seu viatge a l'Hades

El viatge per al Hades va ser una decisió molt arriscada, però, Orfeu va preferir deixar-hi de passar la seva vida plorant al seu etern amor. Va arribar a el riu Estigia en on es trobava Caront en la seva barca carregant als morts per portar-los a l'Hades. Estant allà sac seva lira i va començar a tocar sonates plenes de dolor. Aquestes manifestaven el pesar que sentia en el seu cor. El barquer commogut el porta fins a l'altre costat.

Orfeu baixa de l'vaixell i es troba amb la ferotge bèstia de tres caps que protegeix l'entrada de l'infern, però, ella ho deixa passar a l'escoltar la seva trista melodia. Estant l'Hades fa un pacte amb la reina de l'infern, Persèfone. Ella accepta que es porti a Eurídice només si no voltejava a veure-la durant tot el viatge fins a sortir del lloc i rebre els raigs del sol, altrament tornaria allà per sempre.

Ell accepta la proposta i surt ràpidament de l'inframón amb el seu nimfa darrere d'ell, sense la certesa que realment fos ella. Tots dos van encaminar la travessia de retorn sense poder veure. Ja a la sortida, Orfeu aconsegueix travessar les ombres de l'infern rebent la llum del dia, però en el seu desesper per veure al seu amor, volteja a mirar-quan ella encara no ha sortit del tot. El resultat d'aquest terrible error va ser veure-esvair davant els seus ulls sense poder retenir al seu costat.

La mort d'Orfeu

Aquesta gran tragèdia va ser repetir el sentir d'haver perdut la seva dona, la Llacuna Estigia es va convertir en l'escenari on van acomiadar dos immensos amors, Aquest cop, per sempre. Orfeu sense ganes de viure, vaga inconsolablemente acompanyat només de la seva lira. L'únic que volia era morir per tornar a veure a la seva estimada esposa.

Els seus desitjos es van fer realitat quan les Bacants tracias van voler seduir-ho però ell no va cedir. Encara que va córrer per bosc per fugir d'elles, van aconseguir atrapar-lo i li van donar mort. Orfeu per fi va poder tornar a l'Hades per reunir eternament amb el seu Eurídice en una història d'amor que viurà per sempre. Això demostra com l'amor pot vèncer qualsevol obstacle, i mentre ell existeixi, ni la mort serà la seva fi.