El Crepuscle dels Déus és una pel·lícula alemanya de 1950 dirigida pel director alemany, FW Murnau. Està basada en la novel·la homònima escrita per Thomas Mann i és un drama psicològic que explora els conflictes interns entre el desig humà i la moralitat socialment acceptada. La pel·lícula segueix Hans (Mathias Wieman), un jove aristòcrata que s'enamora de Lola (Lilian Harvey), una ballarina de cabaret, i lluita contra la seva família per poder-se casar amb ella. A mesura que avança la història, veiem com els personatges principals lluiten contra els seus propis dimonis interiors mentre intenten trobar el seu camí al món modern. El Crepuscle dels Déus és considerat com un clàssic del cinema alemany i va ser nominat a l'Òscar al millor guió adaptat el 1951. La pel·lícula és plena de simbolisme profund i belles imatges cinematogràfiques que reflecteixen la complexitat del tema central: el conflicte entre allò humà i el diví.
Resum
El Crepuscle dels Déus és un dels relats més famosos de la mitologia nòrdica. Aquesta història narra el final del món tal com el coneixen els déus i els herois, i com tots ells es preparen per a l'inevitable destí que els espera.
La història comença amb la profecia d'un vident anomenat Völuspá, que prediu que el Ragnarok, o Fi del Món, és proper. Aquesta profecia es compleix quan els déus reben la notícia que el seu enemic més temut, el gegant Loki, ha escapat de la presó. Loki porta amb si els seus fills monstruosos: Fenrir el llop gegant i Jörmungandr el drac marí. Aquestes criatures amenacen de destruir el món sencer si no són detingudes a temps.
Els déus decideixen llavors reunir-se a Asgard per discutir sobre com aturar Loki i els seus fills monstruosos abans que sigui massa tard. Mentre discuteixen sobre estratègies per derrotar els seus enemics, Thor surt a la recerca del martell Mjolnir per ajudar-los en la seva lluita contra les forces malignes. Desafortunadament, Thor no aconsegueix trobar-ho a temps i els déus es veuen obligats a afrontar l'exèrcit malvat sense ell. Finalment, després d'una llarga batalla èpica entre els déus i les forces malignes; Odin (el pare de tots els déus) sacrifica la seva vida per salvar el món del Ragnarok i així preservar l'existència mateixa del cosmos nòrdic.
Tot i que aquest relat tracta sobre un esdeveniment apocalíptic que posa fi al món tal com el coneixen els déus nòrdics; hi ha moltes lliçons positives que en podem extreure: El valor davant del perill; El sacrifici per aquells estimats; La importància de mantenir-se ferma davant de les adversitats; I la necessitat imperiosa d'abraçar el nostre destí sense importar com sigui de difícil afrontar-lo.
Personatges principals
El Crepuscle dels Déus és una de les principals llegendes de la mitologia nòrdica. Aquesta història explica la caiguda del regne dels déus i la fi del món conegut. La trama es desenvolupa en tres parts: el començament, el mitjà i el final.
A la primera part, es narra com els déus decideixen crear un món per viure-hi. Els déus trien Ymir com el seu primer habitant, que és un gegant creat per ells mateixos a partir del gel i la neu. El món que creen està format per Niflheim, el regne de les ombres; Muspelheim, el regne del foc; Midgard, el regne humà; Asgard, la llar dels déus; i Jotunheim, la llar dels gegants.
A la segona part es descriu com Odin lidera els seus germans Vili i Ve per derrotar el gegant Ymir i així obtenir suficient matèria primera per crear Midgard. Quan han completat la seva tasca, Odin construeix un gran saló anomenat Valhalla on reben aquells guerrers que moren en batalla amb honor. També construeix Asgard com a residència per a ell mateix i els seus germans així com per a altres déus importants tals com Thor o Freya entre uns altres.
A la tercera part es relata com Loki conspira contra els altres déus provocant així la seva caiguda gradual fins a arribar al Ragnarök (el Crepuscle dels Déus). Durant aquest esdeveniment tots els regnes són destruïts per foc mentre moltes figures importants moren en batalla incloent a Odin mateix qui és devorat per Fenrir (el llop gegant). Al final només queden dos supervivents: Baldur (el fill favorit d'Odin) i Hoenir (un antic company). Aquests dos emprenen un viatge per reconstruir tot allò destruït durant Ragnarök donant inici així a un nou món
Déus que intervenen
El Crepuscle dels Déus és un dels temes més importants i significatius de la mitologia nòrdica. Aquesta narració descriu la fi del món tal com el coneixen els déus i els éssers humans, així com la destrucció de l'ordre còsmic.
La història comença amb el déu Odin, el pare de tots els déus nòrdics, que decideix sacrificar el seu ull per obtenir saviesa. Després d'això, ell i els seus germans Vili i Ve creen el món a partir del cos mort de Ymir, un gegant primordial. Aquesta creació inclou Midgard (el món humà), Asgard (la llar dels déus) i Jotunheim (la llar dels gegants).
Els déus viuen en pau durant moltes generacions fins que arriba Ragnarok, una profecia que prediu la destrucció del món. Comença amb Fimbulwinter, un hivern extremadament fred i intens que dura tres anys sense parar. Durant aquest temps es desfermen guerres entre les diverses tribus humanes i entre elles mateixes; també hi ha batalles entre els déus i els seus enemics: Els gegants Jotunheim. Finalment arriba el moment fatídic quan tots es reuneixen al camp de batalla anomenat Vigrid per lluitar per última vegada.
Durant aquesta batalla final molts personatges importants moren: Odin és devorat per Fenrir; Thor mor en ser copejat per Jormungand; Freyr cau davant Surt; Heimdall és assassinat per Loki; Hel mor a les mans d'Odin; Surt crema Asgard fins a reduir-la a cendres; I Fenrir s'empassa al sol juntament amb la lluna provocant un eclipsi total sobre Midgard.
Després del combat només queden dos supervivents: Baldr (fill favorit d'Odin) i Höðr (germanastre). Ells reconstrueixen Asgard juntament amb altres supervivents començant així un nou ordre còsmic anomenat Alfheim. El Crepuscle dels Déus simbolitza no només la fi del món antic sinó també la renovació constant necessària per mantenir-se viu en aquest riu cabalós anomenat vida.
Principals temes que tracta
El Crepuscle dels Déus és un dels temes més importants i significatius a la mitologia nòrdica. Es tracta d'una tragèdia profunda que descriu la fi del món i el destí final dels déus, així com la creació d'un nou món. Aquesta història es troba a l'Edda Poètica, un antic manuscrit escrit per Snorri Sturluson, que conté molts relats sobre mitologia nòrdica.
En aquesta història, els déus es preparen per a la seva última batalla contra els gegants del caos. Aquesta batalla es coneix com Ragnarök o «la fi del destí». Durant aquesta batalla, tots els déus moriran i el món serà destruït per foc i aigua. Després d'aquesta catàstrofe, el món serà reconstruït a partir de les cendres i sorgirà un nou ordre on viuran dues persones supervivents: Lif (la vida) i Lifthrasir (l'amor).
Aquesta història és molt significativa per a la cultura nòrdica, ja que simbolitza la idea de cicles eterns: tant les coses bones com les dolentes tenen els seus propis cicles naturals dins l'ordre diví. El Crepuscle dels Déus representa no sols la fi del món antic sinó també l'inici d'una cosa millor; una mica millorat per totes les experiències viscudes durant aquest període turbulent. Aquesta idea ha inspirat molts artistes al llarg de la història amb les seves obres literàries, artístiques i fins i tot musicals.
